La pomera: tècniques i trucs per obtenir la millor fruita

El cultiu de la pomera, tant si es tracta d'un sol exemplar al jardí o de diversos en un recinte de terra, és una experiència gratificant tant per al jardiner principiant com per al que ja té més experiència. Com que no és un arbre que presenti massa exigències, és perfectament possible llançar-se a la seva plantació i manteniment amb només algunes nocions sobre el tema. La primera collita tindrà lloc després d'un lapse de 2 a 4 anys.
La pomera és un arbre fruiter originari d'Àsia que es va aclimatar a Europa. Es tracta d'un arbre caducifoli que pot arribar de 3 a 12 m d'alçada. La seva floració, que comença a la primavera, produeix flors de color rosa o blanc. Els fruits estan madurs de juliol a octubre, i varien en forma, mida i color depenent de la varietat. Per produir bons fruits, la pomera requereix un manteniment regular.

Tècniques de cultiu i manteniment periòdic
La pomera pot plantés durant la latència, és a dir, durant el període entre la caiguda de les fulles i el despertar de la planta. Aquest període dura des de la tardor fins a l'hivern, sent novembre i desembre els millors mesos. És important treballar bé la terra i cavar un forat gran de 80 a 100 cm amb una profunditat d'entre 50 i 60, en el qual es col · locarà humus i fem. La pomera és poc exigent pel que fa al tipus de sòl, encara que es desenvolupa millor en sòls rics i amb bon drenatge. Per això, l'ideal és un sòl llimós o silici-argilós. Pel que fa al plantón, cal tallar els extrems de les arrels abans de posar-lo a terra. Les arrels poden ser garapinyades amb una barreja de terra argilosa i fem de vaca per facilitar la seva recuperació.
Durant la plantació cal assegurar-se que les arrels tinguin prou espai i no estiguin comprimides o doblegades. Els primers fruits apareixeran després d'un període de 2 a 4 anys. Per mantenir una bona fertilitat del sòl, és convenient procedir a una esmena amb fertilitzant orgànic que ha de realitzar dues vegades per any, a la tardor ia la primavera. També és possible aplicar un tractament amb pesticides abans de la floració i després de la collita. S'acostuma utilitzar per a aquesta finalitat brou bordelès, un producte comercial fabricat neutralitzant una solució de sulfat de coure amb calç apagada, amb l'objectiu de prevenir la sarna, el xancre i l'oïdi. És igualment convenient efectuar a la primavera i estiu un tractament insecticida contra el cuc de la poma, els àcars i els pugons o àfids.

La poda, el desbrotament i l'aclarida
Per equilibrar el creixement dels arbres i la formació dels fruits, la pomera necessita ser podat. Això es realitza normalment a l'hivern, quan l'arbre està en repòs vegetatiu, excepte durant els períodes de gelades. L'operació consisteix a tallar els rams que s'hagin format a l'extrem de les branques principals de fins a 30 cm de longitud, per tal de produir vares de fruits, les tiges que donaran fruit. Si es pensa que no hi haurà suficients vares de fruits, els rams s'han de tallar fins a 1 cm de longitud. Per aconseguir pomes de qualitat s'utilitza el desbrote, l'aclarida i l'embossament de les illes. El desbrote forma part de la poda, i consisteix a suprimir tots els brots que no serviran per a la fructificació ni contribuiran a donar a l'arbre la forma desitjada. Les branques massa vigoroses han de ser podades deixant de 5 a 6 fulls, amb la finalitat de distribuir adequadament la saba cap als altres rams. Després de la caiguda natural de les illes que no hagin arribat al seu grandària màxima al maig i juny, es procedeix a un aclarida de la fruita restant. El millor és deixar de 6 a 10 illes per metre de branca principal, el que els permetrà créixer amb normalitat. Per obtenir pomes de qualitat superior, és possible embolsarlas utilitzant bosses de paper marró quan encara tenen una mida d'avellanes. El procés permet obtenir una fruita més gran i una pell molt més prima. A més, l'embossat protegeix la fruita contra insectes, malalties i els canvis climàtics.